MENTIDES

No sé perquè escric; no sé escriure.

Viure en un món sense tu. Mai sabré si això m’ha ajudat o m'ha destrossat. Mai ho sabré. Mai m’has donat l’oportonitat de poder-ho pensar. Però tot això s’acaba. Arriba un dia que ja no deus poder més. Que no saps que fer. No saps mai si el que es fa és lo correcte. Sempre depenent de tu, no es pot viure així. HAS DE SER TU. I així he sigut sempre, i sempre he sortit pardent. No m’agrada com soc. Em podria odiar si no estigues en aqest cos. Odiar com tanta gent deu fer. Perquè vivim en un món d’odi i de mentides, en un món de somnis. Somnis mai fets realitat.