jueves, 14 de febrero de 2008

Un trist novembre

Fou un fred i trist novembre en la tardor del nostre plor, de la terra naix un xiscle testimoni d'una mort. Amb la mirada bategaves abans de la teua nit, i amb les paraules desvetllaves tots els silencis i els crits. En l'espai de les estrelles t'has perdut en el meu cant, però t'he trobat amb elles i m'has fet entendre tant. I ara que la terra calla alce el meu puny novament, i amb una nova tornada farem brotar el moment.

1 comentario:

indecision-e dijo...

enfermoo(:


vine ràpit, que set troba a faltaar.

un peto,
t'estimo