jueves, 14 de febrero de 2008
Un trist novembre
Fou un fred i trist novembre en la tardor del nostre plor, de la terra naix un xiscle testimoni d'una mort. Amb la mirada bategaves abans de la teua nit, i amb les paraules desvetllaves tots els silencis i els crits. En l'espai de les estrelles t'has perdut en el meu cant, però t'he trobat amb elles i m'has fet entendre tant. I ara que la terra calla alce el meu puny novament, i amb una nova tornada farem brotar el moment.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
enfermoo(:
vine ràpit, que set troba a faltaar.
un peto,
t'estimo
Publicar un comentario