Als nostres avis i àvies.
Em vas contar com els mataren a les presons d'oblit i horror amb l'esperança afusellada escrita en llàgrimes de foc. Vas marxar en llargues columnes pels camins de fred i dolor; cames i cors plens de feridesa quell mil nou-cents trenta-nou.
Em vas parlar del llarg exili a les presons del teu recordamb l'enyorança derrotada escrita en llàgrimes de foc. Vas tornar amb cara envellida,sense renúncies ni remors,amb la ferida en la mirada d'aquell mil nou-cents trenta-nou.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Fou un fred i trist novembre
en la tardor del nostre plor,
de la terra naix un xiscle
testimoni d'una mort.
Amb la mirada bategaves
abans de la teua nit,
i amb les paraules desvetllaves
tots els silencis i els crits.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
En l'espai de les estrelles
t'has perdut en el meu cant,
però t'he trobat amb elles
i m'has fet entendre tant.
I ara que la terra calla
alce el meu puny novament,
i amb una nova tornada
farem brotar el moment.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
t'estimo Adrià,
no ho dubtis.
mira un Munné!
avera si aquí actualitzes més.. ¬¬
recupere't.
t'estimo
Publicar un comentario