Un trist novembre

Fou un fred i trist novembre en la tardor del nostre plor, de la terra naix un xiscle testimoni d'una mort. Amb la mirada bategaves abans de la teua nit, i amb les paraules desvetllaves tots els silencis i els crits. En l'espai de les estrelles t'has perdut en el meu cant, però t'he trobat amb elles i m'has fet entendre tant. I ara que la terra calla alce el meu puny novament, i amb una nova tornada farem brotar el moment.

Oblit i horror

Als nostres avis i àvies.
Em vas contar com els mataren a les presons d'oblit i horror amb l'esperança afusellada escrita en llàgrimes de foc. Vas marxar en llargues columnes pels camins de fred i dolor; cames i cors plens de feridesa quell mil nou-cents trenta-nou.
Em vas parlar del llarg exili a les presons del teu recordamb l'enyorança derrotada escrita en llàgrimes de foc. Vas tornar amb cara envellida,sense renúncies ni remors,amb la ferida en la mirada d'aquell mil nou-cents trenta-nou.

Viu el moment

Dins el cor de les muntanyes on la història ja no creix,armats de foc i paraules la guerrilla resisteix. Dins la nit de les mirades,on la boira oculta el cel,armats de foc i paraules l'esperança resisteix.

Van robar els somriures,van esborrar la història,van cosir-nos els llavis negant-nos la memòria. Però mai van poder conquerir la llibertat amagada sota els estels. Mai van poder conquerir la dignitat.Van incendiar les cases,van disparar als pares,van violar les mares. Però mai van poder conquerir la llibertat amagada sota els estels.Mai van podre conquerir la dignitatla.

El foc i la paraula: armes de llibertat amagades sota els estels.Mai conqueriran la nostra dignitat.